HISTÒRIA

Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet. En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer.

Mare i fill, anys quaranta. ( Sra. TS i fundació)
La façana del primer edifici del Col·legi TS, 1957. (Sra. TS i fundació)

El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor.

La inauguració. (Sra. TS i fundació)

Al llarg de la primera dècada i sota la direcció dels seus tres primers directors, el P. Rodríguez, el P. Luciano i el P. Vázquez, va créixer força el nombre d’alumnes: dels 85 del primer curs es va passar als 347 del curs 1967-1968. Aleshores el Col·legi impartia estudis d’ensenyament Primari –des dels 6 als 10 anys– i de Batxillerat Elemental –dels 10 als 14 anys–. Després d’un examen d’ingrés als 10 anys s’havia de cursar quatre cursos i una revàlida posterior. Cap a la fi dels Seixanta s’implantava el Batxillerat Superior, que permetia cursar dues branques, Ciències i Lletres, al llarg de dos cursos i amb una revàlida posterior, així com el curs Preuniversitari.

Els padrins del col·legi (Sra. TS i fundació)
Professors (curs 1958-59) (L’escola sota el franquisme)

A partir del curs 1968 i fins el 1983 van dirigir l’escola el P. Cao, el P. Ángel i el P. Manolo. Els canvis al llarg d’aquesta fase foren vertiginosos.

Davant el creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat de l’Hospitalet i per tal de donar resposta a la manca de places escolars, el P. Cao – amb la col·laboració de Mossèn Puigbbò- va engegar cap a la fi dels Seixanta l’ampliació de l’escola. Dos nous edificis es van afegir a la primera construcció i van definir un espai arquitectònic que ha arribat fins l’actualitat amb les seves façanes cap als carrers Joan Pallarès i Tecla Sala.

La Ley General de Educación de 1970 introduïa un nou pla d’estudis. L’EGB (Educació General Bàsica) s’ampliava als 14 anys, s’introduïa el BUP (Bachillerato Unificado Polivalente), que constava de tres cursos, i l’antic Preuniversitari esdevenia el nou COU. La implantació d’aquest nou model d’estudis fou una tasca duta a terme per aquests tres directors. L’escola va passar dels 347 alumnes del curs 1967-1968 als 1.297 del curs 1981-1982. La coeducació es va anar introduint a l’escola al llarg dels anys setanta començant pel COU i posteriorment el BUP.
L’any 1982 el col·legi va celebrar el seu 25è. aniversari.

Classe de 2n grau, 1968-69 (L’escola sota el Franquisme)
Classe del P. Cao, febrer de 1970 (L’escola sota el Franquisme)
Equip de futbol, 1976 (L’escola de la Transició i la democràcia)]
Equip bàsquet, 1978 (L’escola de la Transició i la democràcia)
Biblioteca, març 1979 (L’escola de la Transició i la democràcia)
VII Festival intercol·legial de Música (L’escola de la Transició i la democràcia)]
ET 25è aniversari (L’escola de la Transició i la democràcia)
Comunitat juvenil, 1989 (L’escola de la Transició i la democràcia)

L’any 1990 s’aprovava la LOGSE i l’ensenyament obligatori s’estenia als setze anys i es dissenyaven uns Batxillerats de dos anys.

A partir de l’any 1992 la titularitat del Col·legi Tecla Sala va passar a la FEP (Fundació per a les Escoles Parroquials), institució depenent de l’Arquebisbat de Barcelona. Des d’aleshores el bisbat va designar diferents titulars delegats, alhora que Josep M. Coma n’esdevingué el primer director laic.
La fusió amb el Parvulari Santa Eulàlia (1992), la fusió amb del Col·legi Nostra Senyora de Fàtima (1995), la generalització del sistema mixt a tots els nivells, la normalització lingüística de l’ensenyament i la implementació de les noves tecnologies foren reptes importants d’aquest període.
La fusió amb Fàtima va aixecar el nombre d’alumnes al seu màxim històric: 1.564.
L’any 2006 s’aprovava la Llei Orgànica de l’Educació (LOE) i es rebaixava l’edat escolar als 3 anys.

Fusió amb el Parvulari, 1992 (L’escola de la Transició i la democràcia)
Uns grups 'moguts', 1995 (L’escola de la Transició i la democràcia)
Club bàsquet distingit, 2008 (L’escola de la Transició i la democràcia)

Al llarg del curs 2008-2009 l’escola va celebrar el seu 50è. aniversari, amb una gran festa ciutadana, amb una eucaristia presidida pel Cardenal-arquebisbe de Barcelona, amb una magnífica exposició al Museu d’Història de la ciutat i amb un gran sopar de retrobament a la Farga.

Visita d’autoritats, novembre 2008 (L’escola Tecla Sala a l’actualitat)
Pol Sud sense límits, professor Xavier Valbuena (L’escola Tecla Sala a l’actualitat)
Pilarín Bayès a l’escola (L’escola Tecla Sala a l’actualitat)